Un descobriment clau que va impulsar l’establiment de branca de la psicologia positiva va ser el de la indefensió apresa, concepte que fa referència a la condició d’un ésser humà o animal que ha après a actuar passivament, que no pot exercir cap mena de control o canviar la situació en què es troba, de manera que ja no ho intenta per evitar el dolor.
Martin Seligman, pioner en aquests estudis, va observar el comportament dels ratolins quan es trobaven atrapats. Un dels estudis més coneguts és el que va observar ratolins que aprenien que no podien sortir d’una capta i d’altres que aprenien que sí que podien sortir. Més endavant quan els canviaven la situació, els ratolins que havien après que no podien sortir ni tan sols intentaven sortir-ne, mentre que els altres ho intentaven i aconseguien sortir sense problema.
Us deixo un vídeo de Khan Academy on explica una mica més aquest concepte, junt amb dos conceptes associats més d’allò més interessants:
A vegades penso que les persones que arriben a mediació tot sovint es troben en aquest punt. No esperen poder arribar a cap acord, perquè d’alguna manera han après que un conflicte com el que estan vivint no té solució. Ja sigui perquè així ho han experimentat amb anterioritat (solen haver-ho intentat resoldre per altres vies) o bé perquè l’entorn s’ha encarregat d’ensenyar-los que és així. És per això que a vegades la mediació suposa tot un repte malgrat que ha demostrat àmpliament els seus resultats i beneficis.
Amb la mediació passem del binomi habitual d’afrontar el conflicte des de l’evitació o la confrontació, segurament els estils d’afrontament més utilitzats en les situacions de conflicte que arriben als jutjats, i passem a afrontar aquella situació difícil de forma colaborativa o compromesa. Aquest salt crea un altre patró de pensament: el conflicte pot tenir una solució, tinc capacitat per afrontar-lo i m’ajudarà a millorar la situació que tinc ara. Un patró encara força allunyat del que podem pensar enmig d’una situació de conflicte d’alta intensitat.
És evident que la mediació no sempre és la solució adequada (al cap i a la fi no es cap vareta màgica), però permet trencar esquemes de pensament que ens allunyen del benestar («mai ho podré resoldre», «si ho afronto serà pitjor», «no tinc més remei», «l’he de matxacar»…) i que ens comencem a plantejar la possibilitat que potser sí que hi ha alguna via per solucionar allò que ens preocupa de manera que beneficiï el nostre benestar a llarg termini, adequant-se a la nostra situació i donant-nos més sensació de control.
*Malgrat que certes coses que experimentem puguin desafiar allò que hem après, la indefensió apresa no sempre és senzilla de deconstruir i pot requerir de teràpia. Si teniu interès en aprofundir en el concepte, us deixo aquí un article força extens que en parla (en anglès).
