Els estils comunicatius són claus a l’hora de transmetre el missatge que volem transmetre. Principalment, en podem trobar quatre:
| Comunicació agressiva | L’utilitzem per mirar d’aconseguir que els altres facin el que volem. Sovint és resultat de sentir-se espantat, amenaçat o desesperat (helpless). Tot i que pot fer-te sentir empoderat a curt termini, els resultats a llarg termini rarament són satisfactoris i sovint empitjoren el sentiment d’inseguretat. Pot tenir forma d’amenaça (implícita o explícita), utilitzar un to alt, insults, etc. |
| Comunicació passiva | «Abaixem el cap» per evitar la situació. Cedim a les demandes dels altres i evitem expressar els nostres desitjos o preferències. Potser és passiva en relació a «què diem», però no ho és tant en relació a «què fem». Si predomina aquest estil, podem veure persones que sovint estan ocupades i actives, treballant per cuidar-se del que tothom els demana. |
| Comunicació passivo-agressiva | És el resultat de la combinació dels dos estils anteriors. Sovint producte d’intentar expressar el nostre malestar al mateix temps que evitem la responsabilitat en les conseqüències, d’intentar sortir-nos amb la nostra però sense haver d’afrontar la situació. Alguns exemples poden ser: rumors, sarcasme, «era broma», fer quelcom malament perquè no ens ho tornin a demanar, etc. Igual que els dos casos anteriors, ens surt bé a curt termini, però pocs resultats a llarg termini. Causa que les persones de l’entorn sentin malestar quan estan amb nosaltres i pot arribar a la pèrdua de relacions. A nivell personal, a més, podem sentir que no estem sent honestos en la forma de relacionar-nos i sentir culpa. |
| Comunicació assertiva | Resumint, significa demanar el que volem o necessitem de forma respectuosa. A vegades es confon amb l’agressiva, perquè és directa, però se’n diferencia en tant que significa respectar-se un mateix i respectar els altres. L’assertivitat sol ser la manera més efectiva d’interactuar amb les persones perquè som honestos en relació a com ens sentim i què és important per a nosaltres i perquè és respectuosa amb els altres. Pot enfortir les relacions interpersonals, reduir l’estrès del conflicte i proporcionar-nos suport social en situacions difícils. Un exemple són els missatges «jo» |
La comunicació assertiva és la que ens aproparà a un estil col·laboratiu o compromès d’afrontament, la passiva ens aproparà a l’evitació i l’agressiva a la competició o confrontació. En general, farem servir tots els estils comunicatius, ja que segons la situació podem valorar quin ens serà més útil. Tanmateix, és cert que l’estil que menys dominem habitualment és la comunicació assertiva, de la que tenim menys referents.
Algunes definicions de la comunicació assertiva en la literatura són:
«the ability to say no, the ability to ask favors or make requests, ability to express positive and negative feelings, the ability to initiate, continue and finish a general conversation.»
Lazarus, 1973
«Assertive behavior is an interpersonal behavior involving relatively honest and direct expression of thoughts and feelings that are socially appropriate and take into account the feelings and welfare of other people”
Rimm and Masters (1979)
Avui us proposo un exercici senzill per posar en pràctica la comunicació assertiva. Pensa en alguna cosa que necessitis expressar i fes-ho seguint els tres punts clau dels missatges «jo»:
1. Descriu el que ha passat o passa (mirant de no emetre judicis ni comentaris agressius)
Quan…
2. Expressa com et sents (fes servir vocabulari acurat que l’altre pugui entendre)
Em sento…
3. Fes una petició concreta expressant el que necessites i obrint-te a propostes
Necessito…
Aquest és el tipus de comunicació que promovem en mediació, és un clar exemple de com l’ús del llenguatge ens ajuda a apropar-nos al nostre benestar a llarg termini, ja que ens ajuda a construir i buscar els canvis que necessitem.
