Com vaig comentar fa uns dies, he estat preparant un seguit de posts dedicats a eines i recursos per a adquirir habilitats d’afrontament del conflicte. La d’avui és una pràctica àmpliament investigada i avalada que es coneix amb el nom de «three good things» o «three blessings». Sent sincera, sempre que me’n parlaven pensava «quina mandra» i tampoc m’acabava de creure gaire els beneficis que se li associaven. Segurament això es devia a la quantitat de venedors de fum que he vist defensant i venent aquest exercici com a una espècie de píndola miraculosa. Però com amb tantes altres coses, a vegades has d’investigar i provar abans de poder afirmar res. Així que quan finalment ens van posar aquest exercici dins del Màster de Psicologia Positiva Aplicada vaig poder conèixer ben bé la investigació científica que hi ha al darrere i també experimentar-lo en primera persona.
Abans d’introduir-vos l’exercici, crec que és interessant que conegueu quins són els beneficis que n’han estat demostrats i que, de fet, són els beneficis de la pràctica de la gratitud en general:
- En relació al benestar, s’ha demostrat que:
- Estimula les emocions positives (plaer, alegria, optimisme, entusiasme, satisfacció…)
- Disminueix ansietat i depressió
- Fomenta la resiliència
- Fomenta la paciència, la humilitat i la saviesa
- A nivell de salut, s’ha demostrat que:
- Disminueix estrès
- Millora la qualitat del son
- En pacients cardíacs redueix inflamació i millora variabilitat cardíaca
- S’associa amb percepció de millora de salut
- S’associa amb la cura del cos i els bons hàbits
- A nivell social s’ha demostrat que:
- Ens fa sentir més propers i compromesos amb els altres i més integrats en la societat
- Expressar la gratitud en parelles reforça la satisfacció en la relació
- Fomenta el comportament pro-social: generositat, altruisme, compassió
- Fomenta el perdó
L’exercici realment és molt senzill i pren uns pocs minuts (tot i que el podríem fer més extens). Consisteix en registrar cada dia tres coses positives durant, com a mínim, 7 dies i seguint la següent estructura:
- Esdeveniment: què ha passat?
- Sentiment: com m’he sentit?
- Agraïment: a qui o a què ho agraeixo?
Així de simple. Pel que jo vaig experimentar, és realment senzill i breu de fer i, per tant, fàcil que ho puguem dur a terme. Per a mi, un valor interessant que em va aportar és ser més conscient durant el dia d’aquelles coses bones que passaven i, a més, tendia més a buscar els bons moments quan en tenia ocasió. D’alguna manera, ajuda a trencar amb el tren de pensament rumiant en el que a vegades ens submergim sense adonar-nos-en, a prendre consciència i assaborir una mica més els bons moments.
D’aquesta pràctica se sol dir que les persones tenen tendència a sostenir-la al llarg del temps. He de dir que no és el meu cas. Els últims dies (ens van demanar que el mantinguéssim durant 15 dies) em resultava massa mecànica i forçada i, malgrat ser agradable, poc motivadora. La idea seria que podem repetir l’exercici quan ens vingui de gust i anar-lo complementant amb altres activitats (igual que al gimnàs no faríem sempre els mateixos exercicis, oi?). De fet, aquesta és la gràcia de tot allò que tingui a veure amb cultivar el benestar o la felicitat: poder-ho personalitzar al gust i motivacions de cadascú.
Tot i que no fa falta, us deixo una plantilla amb la que podeu començar.
I ara la pregunta clau: quina relació té tot plegat amb la mediació i les llengües? Doncs és un tema que aniré desenvolupant en propers posts però, per anar-ho introduint, principalment són dos punts:
- Ens pot ajudar a dur millor les situacions difícils i a ser més resilients, tal com hem vist en els seus beneficis
- Posar en pràctica l’ús d’un llenguatge positiu (al cap i a la fi la llengua és el que ens estructura el pensament)
Així doncs, us animeu a provar-ho?
