Persistir ens impulsa a anar endavant, a prendre posició a través d’alguna acció, la qual cosa implica gestionar futurs incerts de manera proactiva.
«L’art de persistir», David Bueno
David Bueno és un referent al nostre país en l’àmbit de la neurociència, l’assaig «L’art de persistir» gira al voltant de la gestió del canvi, qualsevol canvi i incertesa. Tot i que, tal com exposa l’autor, l’assaig neix a l’inici de la pandèmia a arrel de la popularització de la cançó «Resistiré» de Dúo Dinámico. L’assaig exposa com reacciona el nostre cervell quan resistim o persistim davant dels canvis i la incertesa i com això condiciona la nostra forma de viure i veure el món.
Entre d’altres temes, a l’assaig es tracta la rellevància de com utilitzem les paraules i com l’ús d’un llenguatge o d’un altre ens condueix a resistir o persistir. La persistència es relaciona amb la resiliència, activa la proactivitat, l’optimisme, la capacitat de transformar i la capacitat de valorar satisfactòriament la seva trajectòria, mentre que la resistència es relaciona amb «aguantar els cops» sense actuar. De manera que les paraules que utilitzem ens poden ajudar a gestionar la incertesa o a generar-ne encara més. Dit d’una altra manera, el llenguatge que utilitzem ens pot generar sensació d’amenaça, oportunitat o qualsevol punt entremig.
Percebre una situació com una amenaça ens activa dues emocions bàsiques: la por (fugir) o la ira (violència defensiva). Percebre-la com una oportunitat, en canvi, activa: la curiositat (investigar, buscar diferents opcions), la reflexivitat, la presa de decisions. Tanmateix, en aquesta segona situació, la que treballa és la nostra escorça prefrontal, la part que més energia desgasta del cervell i, per tant, que més cansa. Gestionar incerteses és cansat; però tenir por, també.
Quan parlem de conflicte, parlem d’incertesa i canvi, per tant les paraules que triem per afrontar-lo, ja sigui quan ens dirigim a la persona/es en qüestió com quan ens dirigim a terceres parts, és fonamental en la imatge que estem creant de la situació, tant per a nosaltres com per al nostre entorn. Aquesta imatge o percepció és la que ens portarà a imaginar possibles escenaris del futur, que poden ser molt diferents segons si els mirem des d’una imatge tenyida per la ira o des d’una tenyida per la curiositat. De fet treballar el llenguatge durant les mediacions resulta d’allò més efectiu per tal d’acompanyar en l’obertura de mirada de les parts, alimentar la curiositat i la creativitat per tal de trobar solucions.
Si us interessa el tema, us convido a llegir l’assaig de David Bueno, per conèixer l'»art de persistir». Mentrestant, us deixo un vídeo de presentació de l’assaig:
